El transport de residus, una peça clau de l’economia circular

La traçabilitat és un dels punts més sensibles del transport de residus

El transport s’ha convertit en una peça estratègica dins de l’economia circular, no només per la seva funció logística, sinó també pel seu paper en la traçabilitat, el compliment normatiu i l’eficiència ambiental. La Neus Ferrer, directora de Transports Porqueres, repassa els principals reptes del sector, des de la manca de conductors fins a la fragmentació documental a Europa, i defensa un model cada vegada més especialitzat, digitalitzat i connectat amb la valorització dels residus.

En l’ecosistema de l’economia circular, el transport ocupa una posició clau. No es tracta només de traslladar materials d’un punt a un altre, sinó de garantir que el producte arribi en les condicions adequades, en el moment previst i correctament al gestor o a la planta on podrà ser valoritzat i reincorporat al sistema productiu.

En aquest context, Transports Porqueres s’ha consolidat com un operador especialitzat en el transport de residus no perillosos i materials reciclables, amb activitat tant a escala nacional com europea. Així ho explica la Neus Ferrer, directora de la companyia, que posa el focus en una realitat cada vegada més exigent des del punt de vista tècnic, documental i operatiu. «En el context actual de l’economia circular, el transport és el punt on realment es materialitza el pas de residu a recurs. Si el flux es trenca, tot el sistema perd eficiència», afirma.

Des d’aquesta perspectiva, la Neus defineix Transports Porqueres com «un soci logístic especialitzat en el transport de residus». L’empresa treballa sobretot amb circuits recurrents, una característica que li permet aportar estabilitat als fluxos i anticipar-se millor a les incidències operatives. «El nostre objectiu és garantir un servei fiable i conforme a la normativa, però també adaptar-nos a la realitat diària del sector: canvis de planificació, saturacions a planta o variabilitat del material. És aquí on aportem valor, garantint continuïtat i capacitat de reacció», resumeix.

L’activitat de la companyia se centra principalment en residus no perillosos: industrials, banals, orgànics i metalls fèrrics i no fèrrics. Són fluxos habituals en la indústria de la recuperació, entre els quals hi ha paper, plàstic, fusta, combustible sòlid recuperat (CSR), ferralla, alumini o coure, entre d’altres, i que requereixen continuïtat i capacitat per gestionar grans volums. «Treballem tant amb plantes de reciclatge i plantes de transferència com amb indústries que utilitzen el residu com a recurs, per exemple en processos de valorització energètica o en foneries», explica la Neus.

Per donar resposta a aquest tipus d’operativa, Transports Porqueres treballa amb equips adaptats al moviment de grans volums, entre els quals pisos mòbils de 95 m³, tautliners i banyeres basculants. Aquesta especialització els permet guanyar eficiència en fluxos continus entre productor i destinació final, especialment en aquells casos en què la regularitat i la capacitat de càrrega són factors determinants. La companyia opera a Espanya i també en diferents mercats europeus, seguint els circuits on realment es valoritzen els materials. En paraules de la Neus, això implica «adaptar les rutes i l’operativa segons el tipus de residu i la seva destinació final, més que no pas treballar amb un model estàndard».

Un dels grans eixos d’aquesta activitat és la traçabilitat, un aspecte cada vegada més exigent en el transport de residus. Ho expressa amb claredat: «La traçabilitat és un dels punts més sensibles del transport de residus, perquè hi intervenen diversos actors i cadascun treballa amb sistemes diferents». Per fer front a aquesta complexitat, l’empresa combina eines pròpies amb un control operatiu rigorós, amb l’objectiu d’assegurar que tota la informació estigui alineada en cadascuna de les fases del transport.

Internament, treballen amb un ERP propi que permet organitzar rutes, assignacions i la geolocalització dels vehicles en temps real. Paral·lelament, han establert un sistema de doble validació documental: l’equip de tràfic revisa prèviament que cada transport compleixi els requisits aplicables en funció del residu, l’origen, la destinació i la normativa corresponent, mentre que l’equip d’administració s’encarrega que cada operació quedi correctament documentada i justificada amb la documentació requerida en cada cas.

Tanmateix, la Neus assenyala que el principal obstacle continua sent la fragmentació normativa i documental. «El principal repte continua sent la fragmentació: la documentació varia segons la comunitat autònoma o el país i no està unificada», explica. Per evitar incidències, l’empresa fa una revisió prèvia i manté una comunicació directa amb el client i el gestor. Aquesta manca d’harmonització obliga a extremar el control i afegeix càrrega administrativa a una activitat que ja exigeix, per si mateixa, una gran capacitat de reacció.

Paral·lelament, el sector avança cap a una digitalització progressiva dels processos. Tot i que una part important de la documentació encara es gestiona en paper, la Neus destaca que a curt termini es produiran canvis rellevants. En els trasllats transfronterers, l’Annex VII passarà a gestionar-se digitalment a través de plataformes com DIWASS, mentre que el CMR o document de control evolucionarà cap a l’e-CMR digital. A mitjà termini, considera que aquesta transició hauria de millorar la traçabilitat i reduir errors, tot i que també obligarà les empreses a adaptar els seus sistemes i processos interns a un entorn molt més digitalitzat.

Més enllà de la documentació, el transport de residus presenta reptes operatius molt específics respecte d’altres tipus de mercaderies. La Neus n’identifica un d’especialment crític: la manca de conductors. «Un dels reptes més importants avui és la falta de conductors, un problema estructural de tot el sector del transport que s’ha anat intensificant els darrers anys», adverteix. A això s’hi suma la dificultat per trobar relleu generacional i les condicions pròpies de l’ofici, que fan que cada vegada hi hagi menys professionals disponibles. En el cas del transport de residus, afegeix, aquesta dificultat és encara més gran, «perquè no tothom està disposat a treballar-hi». Davant d’aquest escenari, l’empresa ha apostat per l’estabilitat i per un equip propi, cuidant els conductors i mantenint una flota sòlida per garantir la continuïtat del servei.

Però els reptes no s’acaben aquí. La Neus recorda que el dia a dia també afegeix pressió: canvis d’última hora, esperes a planta, saturacions i ajustos constants de planificació que obliguen a reaccionar amb rapidesa i reorganitzar operacions sobre la marxa. «Aquí el més important és saber adaptar-se i reaccionar ràpid», explica. La companyia gestiona aquests canvis amb una operativa flexible, contacte directe amb el client i una xarxa de col·laboradors que permet donar resposta amb agilitat. «És un sector que exigeix solucions en temps real i treballem precisament per donar aquesta resposta», resumeix.

En l’àmbit internacional, La Neus confirma una clara tendència a l’alça dels moviments intracomunitaris de materials reciclables, en línia amb l’evolució del sector europeu cap a una major circulació interna de residus destinats a valorització. «Europa funciona cada vegada més com un sistema en què els residus es desplacen cap als llocs on hi ha capacitat real de tractament», afirma. En aquest marc, Transports Porqueres opera habitualment amb França, el nord d’Itàlia, Alemanya i el Benelux, tant en exportació com en importació, tot i que en alguns fluxos concrets registra més entrades que sortides.

Entre aquests moviments destaca la importació de metalls com ferralla, alumini o coure des de diferents països europeus per a la seva valorització o utilització en foneries. També transporten CSR, un material consolidat des de fa anys al nord d’Europa i que, segons la Neus, «al sud s’ha anat desenvolupant i creixent els darrers anys gràcies al seu ús en valorització energètica», a més d’altres fluxos com paper, cartró o fusta, en funció de les necessitats del mercat.

La responsable de la companyia insisteix que aquests fluxos són molt canviants i depenen de variables com el preu del material, la demanda industrial o els canvis normatius. Aquesta volatilitat fa que un mateix residu pugui canviar de destinació en poc temps, fet que obliga a adaptar constantment les rutes i la planificació. A això s’hi afegeixen, una vegada més, la manca d’harmonització entre països i uns processos administratius que, en molts casos, allarguen els terminis de tramitació. «Els requisits i els processos no estan unificats i això afegeix complexitat al transport», apunta. En aquest context, amb nivells de control i exigència cada vegada més elevats, el transport deixa de ser un simple moviment físic per convertir-se en una part activa de la gestió del flux de residus a escala europea.

L’evolució normativa, tant en matèria ambiental com de transport, està tenint una influència directa en l’organització del sector. Segons la Neus, aquesta pressió reguladora té un doble efecte. D’una banda, impulsa la professionalització i garanteix estàndards de qualitat i seguretat; de l’altra, incrementa la càrrega administrativa, redueix la flexibilitat operativa i eleva els costos de gestió. «En aquest context, les empreses que millor s’adapten són aquelles que combinen coneixement tècnic, organització interna i capacitat de resposta», resumeix.

La sostenibilitat és un altre dels eixos que marquen l’estratègia de Transports Porqueres. «La sostenibilitat forma part dels nostres valors», afirma. A la pràctica, aquest compromís es tradueix sobretot en l’optimització operativa: planificació de rutes, reducció dels quilòmetres en buit i maximització de la càrrega útil. En el transport de residus, destaca, millorar l’ocupació del vehicle té un impacte directe especialment rellevant, ja que permet reduir les emissions per tona transportada.

A aquestes mesures s’hi suma la renovació progressiva de la flota. Tots els camions de l’empresa són Euro 6 i la companyia treballa sota estàndards ambientals com la ISO 14001, que ajuden a sistematitzar la millora contínua. A més, el 2024 va obtenir la medalla Gold d’EcoVadis, un reconeixement que la situa entre el 5 % de les empreses més ben valorades en sostenibilitat. «El nostre objectiu és clar: reduir l’impacte ambiental mantenint un servei competitiu i fiable», afirma la directora.

Destacats

«Treballem tant amb plantes de reciclatge i plantes de transferència com amb indústries que utilitzen el residu com a recurs, per exemple en processos de valorització energètica o en foneries.»

«El principal repte continua sent la manca d’un criteri comú: la documentació varia segons la comunitat autònoma o el país i no està unificada.»

«Un dels reptes més importants avui és la falta de conductors, un problema estructural de tot el sector del transport que s’ha anat intensificant els darrers anys.»

«Europa funciona cada vegada més com un sistema en què els residus es desplacen cap als llocs on hi ha capacitat real de tractament.»